Com tots els títols del cicle dels “Rougon-Macquart”, Una pàgina d’amor, el vuitè llibre de la sèrie, espot llegir de manera independent. Es tracta d’una novel·la molt diferent a la resta: Zola hi analitza lapassió amorosa i proposa una descripció psicològica tan minuciosa i tan sentida que la lectura, depàgina en pàgina, ens implica cada vegada amb més força. No hi ha, aparentment, la violència d’altresobres, però hi és, amagada, subtil, i va rosegant la vida dels personatges. Aquesta pàgina, un cop girada,deixa entreveure tot el dolor que ha quedat i mostra, en una prosa punyent, l’egoisme i el deliri delsadults capaços de sacrificar allò que més estimen. Es tracta d’una novel·la dura, profunda, i senseconcessions on es configura una mena de triangle amorós, una punta del qual, la més feble, seràsacrificada i deixarà per sempre la marca d’un aclaparament difícil de guarir.Émile ZolaÉmile Zola (1840 – 1902) és un dels autors majors de la literatura francesa. Portantveu de l’escola naturalista, vaescriure una sèrie de vint novel·les sota el títol de “Els Rougon-Macquart. Història natural i social d’una família sotael segon Imperi”, en la línia directa del la “Comèdia Humana” de Balzac. Va escriure, entre d’altres, L’Assommoir(La taberna, versió teatral d’Eduard Vidal i Rossend Arús), que descriu la misèria del poble i l’alcohol quel’esclavitza; Nana (traduïda per Miquel Martí i Pol) que aborda el tema de la prostitució i descriu escenes sexualscom mai cap novel·la havia gosat fer-ho; Germinal (traducció d’Alfons Maseres), que presenta les condicionsdeplorables de la classe obrera, dels miners, i les tendències polítiques que s’afronten per exigir més justícia; LaTerre (La terra, en versió d’Anna Maria Corredor), una de les novel·les més violentes del cicle, que mostra el móndels camperols i la cupiditat d’unes persones que poden matar per una herència. Zola esdevé, després de Voltaire,el símbol de l’intel·lectual compromès per la seva intervenció en el cas Dreyfus, defensant, amb un manifest a lapremsa, “J’accuse”, un militar acusat de traïció sense proves pel fet de ser jueu. Zola fou processat i hagué demarxar a Anglaterra fins el 1899. Tres anys més tard moria en unes circumstàncies poc clares.