La prolífica obra de Manuel Vázquez Montalbán ens aporta una gran quantitat de dades, reflexions, vivències i comentaris que permeten articular una crònica sentimental de l'olimpisme. Des de la seva atalaia intel·lectual, ens ofereix una visió clarivident, original i interpel·ladora d'aquest esdeveniment esportiu. Els seus escrits són una invitació a repassar la història olímpica des d'una perspectiva crítica: el naufragi dels seus ideals, l'anàlisi dels interessos subrepticis que regeixen la seva organització i la denúncia de la seva instrumentalització política. A més, va ser testimoni directe dels Jocs del 92 que desembarcaren a la seva Barcelona natal i la van transformar radicalment. El desfici olímpic va envair Montjuïc, el Poblenou, el Raval... Amb la seva lucidesa iconoclasta desemmascara les estratègies manipuladores a fi de preservar el caràcter utòpic del reformisme coubertinià: la transformació de la societat mitjançant l'esport.